Comissions Obreres - Federació d'Ensenyament de Illes Balears

Comissions Obreres - Federació d'Ensenyament de Illes Balears
ensenyament

diumenge 4 de març de 2018

On són les dones al carrer?

Article de Cristina Salom i Ferrer. FE-CCOO Illes Balears.

On són les dones al carrer?

On són les dones al carrer?

Als carrers de les ciutats les dones no existeixen. Passeig pels carrers de la meva memòria
i només record que tots els noms dels carrers on vaig viure tenien noms d"home. No vull
desmerèixer; eren homes dignes que aportaren bellesa com el poeta o batlles o promotors
de la ciutat, o homes que feren accions ciutadanes mereixedores de ser recordades. Però
no hi ha dones; per ventura hi ha alguna reina que ni tan sols és pròpia. Però no hi ha
gairebé cap dona. Hi ha carrers que han canviat de nom per a que no hi hagi honor en la
repulsió d'haver assassinat, humiliat i vençut a aquells que defensaven la legalitat i la
llibertat, i han retornat al nom antic, al de sempre, a aquell amb el qual era conegut per a
tothom; carrer Major, Passeig del Tren...Altres carrers, amb un esforç imaginatiu de les
ments brillants de torn dels ajuntaments, han estat batiades amb noms molt bonics, per a
gaudiment del vianant; l'Amor, l’Amistat... Però qui, sense gaire esforç, pot suggerir el nom
d’una dona a la que honorar amb un carrer de la nostres ciutats i pobles? Aleshores es fa
necessari assumir que la història que ens han contat dels nostres il·lustres locals, com la
història que hem llegit als llibres està tenyida del color del patriarcat, que no té color, no té
llaç, no ho necessita, per que d’aquest abunda. El patriarcat és la graduació de les ulleres
que ens posen en el nostre esdevenir com a éssers socials i treure-se-les implica un gran
esforç intel·lectual, de revisar sempre la realitat i observar-la des de l’altre cantell; ubicar
sobre els platerets de la pesadora quina quantitat hi ha, per exemple, de noms masculins i
quina de noms femenins en els carrers de les nostres ciutats.

Això significa que hi ha poques dones que hagin fet alguna cosa mereixedora de ser
recordada? No, senzillament expressa que les dones som les ciutadanes de segona del
món i tot el que facem, estarà velat per la subtil garsa de la infravaloració. El burka social
que desmereix la tasca feta per dones que han estat les parteres que han ajudat a néixer
tota una població i algunes generacions, cosidores o modistes que han ensenyat a altres
dones, peixateres que venien els seus productes amb el carretons per els carrers,
emblanquinadores, cuineres, matalasseres, dides...És menys important la seva tasca que la
del fuster al que li dedicaren un carrer? Dones escriptores, poetes, pintores, docents,
científiques, empresàries, doctores, honoris causa...On són els seus noms als carrers per a
ser recordats? Com podem treballar en la igualtat si els carrers només mostren la realitat
amb el monocle de l’absolut masculí? Les nines i les joves veuen en el carrer imatges
anorèxiques i cossificació. El mostrador dels programes de TV estan farcits de relacions
superficials, degradants i grolleres. Aquest és el resultat de la cultura patriarcal i del
masclisme. Aquest és el greuge de l’herència que les dones conscients, cada dia, hem
d’intentar canviar per a nosaltres, per a les nostres filles i per a les que han de venir. Així és
que comencem a fer nostres els carrers i les places.

On són les dones al carrer?

diumenge 4 de març de 2018